L'AGRUPACIÓ MUSICAL SENIENCA

Aquesta etapa la protagonitza Àngel Martínez Escútia. Arriba a la Sénia amb 19 anys. Des del primer assaig demostra la seva dinàmica: treball, disciplina i sentit de l'humor, una tríada absolutament innovadora per als músics de la Banda. Els primers anys són de dedicació exclusiva a l'entitat, a la Banda i, molt especialment, a l'escola. Dissenya un pla de reestructuració per millorar-ne el funcionament i per portar un seguiment més acurat dels alumnes. S'acorda que aquests hauran de presentar-se a examens al Conservatori, independentment de si després tenen la intenció de seguir o no els estudis professionals de música. A la Banda els cinc primers anys coincideixen amb un relleu generacional. A partir de 1988 el treball portat a terme amb els alumnes de l'escola comença a donar els seus fruits i s'incorporen grups importants de música a la Banda. La mateixa dinàmica que aplica a l'escola se l'aplica a ell mateix, matriculant-se a les assignatures que li mancaven per al títol superior. Cada cop aprofundeix més i més en la direcció musical, paralel·lament al treball amb la Banda, que li serveix alhora com a banc de proves i taller de treball.

L'any 1998 suposa una fita important en la seva carrera i història per a la Banda: guanya el segon premi de la Tercera Secció del Certamen Internacional de Bandes de València. És el moment més dolç del seu treball amb la Banda de la Sénia. A partir d'aquest moment la seva carrera professional s'aboca definitivament a la direcció d'orquestres. Al mateix temps que augmenta la pressió per a fer un salt qualitatiu cap a fites professionals de més volada, una desavinença amb la Junta precipita la seva sortida de la Banda, deixant un currículum, un lligam i uns vincles en la memòria col·lectiva que, malgrat la seva llunyania, mai es podran trencar.

Aquest canvi d'orientació, amb l'arribada d'Àngel a la direcció de la Banda, ve acompanyat de la creació de l'Agrupació Musical Senienca com a organisme autònom, una nova societat escindida de l'Agrupació Cultural i Esportiva, o la continuació natural de la mateixa, com es vulgui veure, un poc forçat per la nova normativa (les entitats culturals i esportives han de tenir la seva pròpia reglamentació estatutària) acaba fragmentant-se amb les diferents seccions. La Banda i l'escola de música seran els eixos de la seva activitat. Es renova completament la Junta, establerta en 20 persones, de les quals 5 són músics. Una de les primeres decisions que es van prendre fou modificar l'escut de l'entitat, substituint les anelles olímpiques de la lira per la data fundacional de l'entitat: 1904.

La feina de la Junta es vincula estretament amb l'escola i la seva tasca estarà encaminada a cercar els recursos necessaris per al bon funcionament de la mateixa. Es regulen les quotes dels socis, es busquen noves formes de finançament; a diferència d'altres èpoques, on els músics rebien un percentatge dels ingressos com a sou, ara quasi tots els recursos reverteixen amb l'entitat. El pagament simbòlic sempre acaba sent en forma de viatge, ja sigui aprofitant una actuació o simplement una sortida de plaer.

L'escola augmenta cada d'any d'alumnes. És una roda que no s'atura. La feina dóna bons resultats, l'ambient a la Banda és intens, la seva funció pública augmenta en compromís i implicació en tots els actes que es celebren a la Sénia, cosa que genera un augment en les matriculacions amb el desig de veure algun dia sortir el fill o la filla a la Banda. Això provoca que l'escola augmenti també de professorat. Per tal d'aconseguir que els músics no tinguin que esperar tan de temps per integrar-se a la Banda, es crea la Banda Menuda. D'aquesta manera es dóna la possibilitat al músic per a formar-se fent taules damunt de l'escenari, davant del públic, tocant amb els companys i aprenent com se treballa en equip. És una manera molt eficaç per a preparar els músics per a la Banda gran.

Els canvis també afecten al repertori de la Banda. Obres contemporànies comencen a desplaçar les sarsueles i les obres més clàssiques. Les diferents seccions també prenen una altra fisonomia. La Banda està ben compensada, amb la fusta i el metall generosament representats per totes les famílies i una secció de percussió important i necessària per al nou tipus de música que arriba al damunt de l'atril.

És el moment de sortir a tocar a l'estranger, Alemanya, França, les col·laboracions amb Carles Santos, la impressionant i inoblidable participació en l'espectacle 100 dies per al 2000 de Comediants a la Pedrera de Barcelona, davant de milers de persones, el muntatge músico-teatral Roger el Vampir, amb música de Ferrer Ferran, el material didàctic El món de la Banda de Música, presentat a l'Auditori de Barcelona davant els professors de música de Catalunya. La nit màgica del Palau de la Música Valenciana, tocant al Certamen Internacional de Bandes de València, el més important, i aconseguint el segon premi de la nostra secció, increïble, el viatge a Holanda, on participavem al Festival de Música de Kerkrade, i l'espectacular rebuda que el poble de la Sénia va preparar sorpressivament als músics, amb un primer premi a la butxaca...